Resultats de la cerca frase exacta: 38

Diccionari de la llengua catalana
11. pacificar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establir la pau (on hi ha guerra o discòrdia). Aconseguir pacificar el país. Calmar, apaivagar. Ens va costar de pacificar-los: feia una hora que es barallaven. Ja no discuteixen, sembla que finalment s'han pacificat. [...]
12. burgundi burgúndia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula i finalment els territoris pròxims a Lió, on fundà el regne de Borgonya. Relatiu o pertanyent als burgundis. [...]
13. reviure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viure de nou, tornar a la vida. Jesús feu reviure Llàtzer. En ell semblava reviure el seu pare. Renovar-se. Fer reviure les arts, les ciències. Finalment revivien les esperances de retrobar-se. Tornar a la seva vivacitat primera. Fer reviure un mot caigut en desús.  [...]
14. vitrac
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les liliàcies, bulbosa, del grup dels alls, de fulles linears força amples i flors blanques en umbel·la laxa, finalment penjant cap a un costat, que es fa als herbassars ruderals poc o molt humits de les terres mediterrànies (Allium triquetrum).  [...]
15. decaure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar gradualment d'un estat més perfecte o pròsper a un estat d'imperfecció, d'adversitat, de dissolució. Envoltat d'enemics, l'Imperi romà finalment decaigué. La festa, quan te'n vas anar, va començar a decaure. Disminuir en salut, força, vigor. El [...]
16. filferrera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liana de la família de les poligonàcies, de branques primes i volubles, fulles un xic alabardades, flors verdoses en raïms axil·lars i fruit sec però recobert pel periant que ha esdevingut carnós, de primer vermell i finalment blanquinós, originària d [...]
17. llentiscle
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret o arbust perennifoli de la família de les anacardiàcies, d'olor resinosa, amb les fulles pinnaticompostes coriàcies, les flors verdoses i vermellenques en denses panícules axil·lars i els fruits en petita drupa, de primer vermells i finalment negres, comú a les [...]
18. confegir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins, afegir. Ell trencà el càntir i volia que jo l'hi confegís. Llegir (un mot) anomenant primer per llur ordre les lletres de cada síl·laba, dient llavors la síl·laba, i ajuntant finalment les síl·labes. [...]
19. acordar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Afinar (els instruments), temprar-los a fi que no dissonin. En gràm., concordar. Acordar les parts de l'oració. Posar-se d'acord, haver-hi acord entre dues o més persones o coses. Finalment, els fills van acordar-se amb els pares. La clemència s'acorda amb la raó. Cor i [...]
20. olivella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les cneoràcies, tot l'any verda, de fulles oblongues, coriàcies i lluents, flors grogues amb tres o quatre pètals, i fruit de primer un xic carnós i vermell, finalment sec i negrós, que es desfà en tres o quatre cocs, pròpia de les [...]
Pàgines  2 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>